Tot va començar amb un dolor durant les relacions sexuals que pensava que desapareixeria per sí sol. Quan em vaig adonar que allò no era una cosa casual vaig acudir a la ginecòloga, qui després de moltes proves i temps d’espera em va dir que tenia disparèunia i em va recomanar que provés la psicoteràpia.

Em vaig estar informant per internet de diversos centres i finalment em vaig decantar pel centre de l’Anna, que va ser el que més confiança i esperança em va donar degut al seu tracte proper, qui tan sols després d’escriure-li per demanar informació em va respondre tots els meus dubtes i em va donar l’empenta que necessitava per creure que podia solucionar el problema de la disparèunia.

Quan vaig anar per primer cop a la consulta em sentia molt perduda i preocupada. No podia creure que allò m’estigués passant a mi i que hagués estat d’una manera tan atzarosa. L’Anna em va fer veure més enllà del meu problema i em va ajudar a reflexionar i a prendre’m les coses d’una altra manera. La teràpia més focalitzada en la disparèunia va consistir en unes fases que jo havia de dur a terme amb la meva parella, sense cap mena de pressió i durant el temps que jo necessités. Vam poder realitzar sessions setmanals o cada dues setmanes si era necessari, i sempre en funció de com em sentís i si havia pogut realitzar els exercicis pautats.

El procés semblava fàcil encara que posar-lo en pràctica amb la parella era més difícil, però les ganes de curar-me no em faltaven pel que amb força de voluntat i amb la ment ben oberta em vaig adonar que era possible. De seguida vaig començar a notar canvis positius i en ben poc temps, aproximadament un mes, ja podia mantenir relacions sexuals amb la meva parella amb normalitat, sense dolor.

Estava molt contenta i molt agraïda, no tan sols per haver pogut solucionar el problema de la disparèunia sinó perquè la teràpia amb l’Anna m’havia ajudat a aprendre de mi mateixa, del que vol el meu cos i a saber comunicar-ho. A més, la teràpia ha aconseguit que tinguem una millor comunicació amb la meva parella i que puguem parlar més obertament del que sentim i pensem.

Després de quasi dos mesos des de que ja semblava que el problema s’havia solucionat, d’incerteses i pors a una possible recaiguda, m’he adonat que no he de patir més. Actualment ja no sento cap tipus de dolor, i si en algun moment en tingués, l’Anna m’ha sabut transmetre els recursos suficients com per poder abordar la situació per mi mateixa.

Tot i això, he descobert en teràpia un lloc on poder ordenar els meus pensaments i poder parlar obertament d’aquelles coses que em preocupen, pel que haver superat la disparèunia no suposa un adéu sinó un fins aviat. Per tant animo a totes aquelles persones que passin per una situació semblant a que busquin ajuda i tinguin confiança en la teràpia i en elles mateixes per sortir-se’n. Jo també creia que mai més podria mantenir relacions sexuals amb normalitat i després de la psicoteràpia el problema ha desaparegut i em sento millor que mai amb mi mateixa i amb la meva parella.

Moltes gràcies per tot Anna, sense la teva alegria i els teus consells tot això no hauria estat possible.