Lola, 31 anys. Desorientació vital

Vaig arribar a consulta molt trista, amb molta angoixa, plorava sovint i era conscient que havia arribat a un punt en el que jo sola era incapaç de posar cada cosa al seu lloc. La vida en general anava prou bé, però la mobilitat laboral, la malaltia crònica de la meva mare, la situació familiar d’incertesa econòmica, el futur incert… tot s’ajuntava. A part, va coincidir amb un moment en el que, sense ser del tot conscient, estava fent balanç de vida. Les meves sessions, tant presencials com virtuals (skype), i els exercicis com: “L’amic invisible que t’estima molt, i et descriu”, “Les escultures” o “La línia de vida” , em van permetre endreçar les meves preocupacions i pors, detectar les meves inseguretats, prioritzar objectius, projectar les meves expectatives, augmentar la meva autoestima i reconèixer i valorar positivament les meves habilitats, especialment les emocionals.

Personalment per a mi ha estat una experiència imprescindible per a recuperar la meva estabilitat emocional, completar i enriquir les meves eines emocionals i, després de fer un balanç de tot el que he viscut, encarar el reptes futurs des de la tranquil·litat i l’enteresa.

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *