Jordi i Nuria, 41 i 38 anys. Teràpia de parella

El nostre últim cartutx, així definíem la meva parella i jo l’estat en el qual estàvem abans de començar la teràpia, després de 4 anys de relació i infinitat de baralles, vam entendre que tal i com seguíem, no aconseguiríem arribar lluny i en canvi els sentiments que sentíem ens feien seguir lluitant, creant de les baralles i l’amor, un dia a dia tòxic.

La nostra parella es va crear a partir de la meva divorci, tinc dos fills i abans de començar una convivència amb Jordi, vaig viure sola durant dos anys, portant una relació que em va marcar molt personalment per faltar-veure més implicació per part de la meva parella actual.

Anna evaluaó molt bé el nostre problema, va ser clau per a mi sentir-li dir que en la nostra relació no hi havia hagut uns bons fonaments inicials i que no hi havia una base sòlida, a més que jo sempre en qualsevol baralla retreia la desatenció del passat. Vaig haver de començar de nou, deixant de retroalimentarme del dolor que em van causar aquells anys, i començar a valorar el que sí ara feia per nosaltres i ajudar a crear-lo.

Els treballs que vam haver de fer van ser fomentar un “nosaltres”, tenir projectes junts, fer coses per la relació unificándonos més, deixar de pensar en el passat i mirar cap al futur.

D’altra banda, per suavitzar el to de les nostres baralles ens va ensenyar a connectar amb l’altre cònjuge, baixant el nivell de ràbia i comunicant-nos pensant en el que sent l’altra persona. Això va ser clau per deixar d’alimentar el foc propi, apaivagar i poder apropar-nos més sense allargar les baralles dies i dies.A data d’avui, la nostra relació és normal, tots dos pensem en els dos, estem creant bases i encara que sembli obvi el que explico , per a nosaltres era inexistent i ens sustentábamos pels sentiments, però arrossegàvem rancor, no existia unificació i estàvem submergits en nerviosisme, mal rotllo i reproches.Ahora estem feliços, i tRANQUILS, ens barallem com tots, però ja no és igual, sabem solucionar- , no arriba al nivell d’odi d’abans i ens sentim més parella que nunca.Estamos encantats, ha estat un treball que sempre agrairem, et devem el nostre futur perquè ara sí que som una parella amb projecte i el nostre últim cartutx ha estat en positiu.

Gràcies Anna, un fort abrazoNuria i Jordi

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà.