David. 32 anys. Angoixa i tristesa

Respondre a la pregunta de què m’ha aportat el fet de fer “teràpia” (o el que sigui) amb tu, és molt fàcil definir-ho de pensament i sentiment, però difícil per a mi de posar en paraules.

Per ser sincer, al principi creia que passava més temps explicant-te qui sóc i que em succeïa , que aplicant un tractament o teràpia per “curar-me”. El que ha passat, però, és que ja fa unes sessions enrere, em vaig adonar que aquelles “innocents” preguntes que em feies, són les que em feien qüestionar les coses, reflexionar, i a poc a poc, gràcies a això, anar canviant la meva conducta, o millor dit, la meva manera d’entendre o percebre les coses. No sabria dir-te com ha estat exactament, però ha canviat.

Hem fet que hagi guanyat en autoestima, en relativitzar les coses que no són importants, en que sigui capaç de reivindicar-me quan ho crec necessari, i a entendre millor com fer funcionar la meva relació de parella “trobant l’equilibri a la balança”.

És cert que alguna cosa encara queda, però ara sóc capaç d’afrontar-ho millor.

Aquest treball ha estat un punt d’inflexió que ara espero saber conduir, i anar progressant, encara que sóc conscient que la vida són daltabaixos, i serà precisament, en els moments del “abaix” quan veuré fins a on he arribat. I si no me’n surto sol, sempre tindré un salvavides anomenat Anna.

Gràcies per tot!

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *