Fa dos mesos que vaig acabar la teràpia i estic molt content, amb unes crisis que no es repeteixen des de setembre però que si tornessin oportunament tampoc sentiria que està tot perdut, sinó que sentiria una batalla perduda de moltes altres guanyades, i que si alguna vegada torno necessitarà ajuda o guia només he de demanar-la. El meu únic penediment ara mateix és el fet de no haver pres la decisió de començar la teràpia molt abans.